Dos al semàfor

A primera hora, vaig cap a la feina en bicicleta. A Pla de Palau, davant del Set Portes, el semàfor està en vermell. Mentre m'hi acosto veig una dona que s'espera per creuar. Porta pantalons de xandall i caçadora texana. Arribo al semàfor i m'hi repenjo amb la ma per no haver de posar el peu a terra. Em giro cap a ella. M'està mirant als ulls. Sembla com si gairebé em somrigués. És guapa i morena, gairebé mulata, i els ulls semblen marrons. Me'ls clava intensament. És prou jove, uns trenta anys. Aparto la mirada. De reüll, veig que sacseja el cap per deixar-se anar el cabell. Em giro. No m'hi havia fixat, però devia portar-lo recollit o amagat dins la caçadora. El té castany fosc i ondulat, una meleneta que li cau poc més avall de les espatlles, repartida i desendreçada. Està d'esquena, veient venir els cotxes. Te molt bon cos, tot i que no és gaire alta. És esvelta i proporcionada, sembla en forma. Repenja el pes del cos sobre la cama esquerra i te la dreta mig flexionada, en angle recte, en una pose de xula fresca i juvenil. Amb les mans dins les butxaques de la caçadora, marca el culet. Els pantalons de xandall són grisos, prou cenyits al cul però amples de peus. Una banda color vainilla al llarg del lateral li marca la forma de la cuixa i la cama. Curiosament, porta sabatetes de cuiro. Si no, hauria dit que anava a córrer. Torno a apartar la mirada. Estic una mica emocionat, gaudint de la visió del seu cos i tocat per la mirada que hem compartit. Es fàcil deixar-se portar i creure que s'està exhibint, que s'ha deixat anar el cabell per que el vegi jo, i que s'ha girat per ensenyar el tipet, només per mi. Al semàfor només hi som nosaltres dos.
Ara ja no venen cotxes, i tot i que el semàfor està en vermell, sembla que dubta si començar a creuar. Just abans que es decideixi, tinc ocasió de contemplar-la de perfil. Tot i la caçadora, es nota que te uns pitets ben col·locats, no massa grans, però a to amb la resta del cosset. M'espero que passi, evidentment: Camina be, mou el cul de cantó a cantó amb gràcia i decisió, però només ho puc veure en part, per que la caçadora li tapa una mica. Es posa verd, i començo a creuar al darrere. Al cap de pocs metres comença a córrer una mica, donant-se pressa. És una noia inquieta, sembla, això és el que transmet tot plegat.
Ara, al posar-se a córrer, ha inclinat el cos i la caçadora se l'hi ha aixecat una mica per damunt de la cintura, i he pogut contemplar la monada de culet que té en ple moviment. Mentre ella seguia corrent i jo quasi l'avançava amb la bicicleta, he passat prou aprop per observar com, amb la tensió muscular i les estirades de les cames, el teixit del xandall s'ha tensat sobre les seves natges i se li ha arrapat tot prou a la carn per marcar en relleu subtil les vores d'unes calcetes de nena...tocant el cel,i molt a desgrat meu, he seguit pedalejant i l'he passada de llarg per sempre.