Dràcula

-"Ell és aquí: (It is here) ara ho sé del cert" - Així és com el contramestre, presa del pànic, anuncia l'horror al seu capità i únic company restant al vaixell.
Potser la part d'aquesta gran novel•la que més ansietat crea al lector –tota ella és una constant d'intriga i patiment- és el Quadern de Bitàcola del Demeter. Bram Stoker recrea, en una de les parts més breus del llibre i a petita escala, la terrible amenaça del vampir sobre la societat.
Un grapat de mariners es troben atrapats al seu vaixell amb una bèstia amb poders sobrenaturals capaç de fer que la boira sempre l'envolti, completament aïllats de la resta del món, al qual porten, sense saber-ho, una terrible, diabòlica amenaça. L'autor no podria haver representat millor l'arribada del vampir al món modern que anticipant l'ombra de l'horror amb un tràgic símil en que les víctimes cauen una per una implacablement, sense cap esperança. El monstre els utilitza per arribar al seu destí alhora que s'alimenta d'ells, com un horrible paràsit del vaixell. Així mateix espera fer-ho a Londres, cor de la civilització el 1897, i des d'allà estendre el seu poder i la seva espècie.
L'argument general de la novel•la i aquest fragment en concret podrien haver inspirat, -si no va ser així- Alien, el vuitè passatger. El terror que inspira una epidèmia implacable d'origen "moral" (el vampir ataca primer les dones més seduïbles, és un Don Juan) sempre és vigent en el nostre món que ja no és purità però encara és bastant cristià, i que pateix amés la presencia de la SIDA.
Quan arriba el Mal, només l'home més sencer, el capità, aconsegueix salvar almenys el seu honor de capità morint agafat al timó enmig de la tempesta que orquestra el Comte, donant així una esperança a la humanitat de salvar-se de l'amenaça que en la forma d'un gran llop acaba de saltar a la platja.
Mentrestant, el vampir només s'ha deixat veure esporàdicament davant de les seves víctimes, en forma aparentment humana, com un esperit. La por del desconegut s'afegeix a l'horror de les desaparicions.
Aquest és un dels grans encerts de la novel•la; la forma més terrorífica que pren Dràcula és la d'amenaça invisible, però creixent. Així, una de les coses que més inquieta el lector és la ceguesa que sembla apoderar-se dels protagonistes en els moments crítics, quan l'amenaça és evident al lector i hauria de ser-ho als personatges però, per algun motiu que no s'explica, no la veuen.
Semblen no voler creure en Dràcula, com si ell els dominés des del subconscient. L'autor et deixa amb el dubte, en una novel•la plena d'insinuacions i possibles simbolismes, que Coppola va fer explícits a la seva versió cinematogràfica.