Mirall

Al carrer dels mirallers, prop de Santa Maria del Mar, diu que algunes nits s'hi veu passar un home molt alt que no fa soroll quan camina. Porta una capa negra, llarga com ell, i és més alt que ningú que hagueu vist mai. Tant, que pot mirar dins les finestres dels primers pisos. Du a la ma un fanal i ningú, que se sàpiga, li ha vist mai els ulls. només se'l veu les nits que no hi ha lluna i no hi ha llums al carrer. Abans se'l veia més sovint, i els veïns de la ribera no sortien mai les nits que no hi havia lluna. Els veïns dels pisos baixos tancaven les balconeres amb pany i forrellat.
A la ma que no aguanta el fanal hi du un mirall, per posar-lo davant la cara atemorida dels qui se'l creuen tombant un carrer. A dins hi veuen la seva ànima, horrible si han pecat, serena si dormen tranquils. Deia un capellà de Santa Maria que és l'esperit d'un miraller que va pactar amb el Dimoni per fer els millors miralls del gremi, per fer-ne un per la seva estimada on només s'hi veiessin les virtuts, i així poder-la conquerir. Des d'aleshores vaga eternament revelant la pròpia ànima als pecadors per què es redimeixin, càstig que li va imposar l'arcàngel Gabriel a canvi de salvar-lo del foc etern.
Si te'l trobes, no el miris a la cara, mira't al seu mirall i ves-te'n si tens l'ànima neta. Si la tens bruta, no et deixarà marxar, t'acompanyarà fins la porta de ponent de Santa Maria del Mar, i allà t'obrirà les portes de l'infern.