Pensa, pensa...

la vida es sumament fragil i efimera, encara que no hi pensem. pot acabar en qualsevol instant, i aleshores s'ha acabat tot, els somnis, la fantasia, la realitat...la historia continua en mans dels que queden, pero que no duraran massa més. alguns viuen com si no haguessin de morir mai, d'altres com si calgués seguir un model (estudiar treballar casarse, fills, envellir, morir) Mai ningu no ha viscut molt més de cent anys. Molts grans personatges no van viure ni trenta anys. Sembla que son eterns, que encara siguin vius, però no és així. La seva vida va acabar, l'eternitat -relativa- del seu llegat va ser un consol, o millor encara, una rao de viure. Carpe diem? vita brevis, això segur.